Flaubert introdueix un personatge sense valors que destaquen pels seus valors negatius i ho fa amb fredor i distanciament molt més crític que li serveix per atacar la burgesia. Tots ells són una hibridació entre diferents perdones que ell havia conegut.
Emma Bovary és una dona provinent d'una aristocràcia rural.Necessita quelcom més perquè s'avorreix i vol omplir la seua vida Té diversos amants, porta una vida de dispendi econòmic incontrolat, és veu abocada als deutes.El seu problema és el conflicte entre els seus fantasieigs i desitjos i la realitat. Madam Bovary xoca brutalmente amb la realitat que ni la comeix ni la accepta estan en un pla més intel·lectual, cosa que interessa molt poca gent. Emma és un personatge disconforme. La moral cristianobuergesa li ve estreta i li oprimeix. És un caràcter: és el descontentament , l'àmsia, la vacuïtat dins d'una vida estreta i monòtona iuna recerca equivocada de felicitat. És una persona mínimament cultivada, té un esperit molt superficial.
Un altre personatge és Charles Bovary, el marit, que és molt ric i complex. La imatge que queda d'ell és la d'un individu ingenu, feble, sotmés a la seva muller i sense voluntat pròpia i que admira ridículament i romàntica a la seva dona.
Homais és una altre personatge remarcable: l'apotecari vanitós, anticlerical que defensa el progrés. És vil, mesquí i servildavant dels superiors; té manies de grandesa i vol arribar a ser algú en política.La seva personalitat es manifesta en el seu llenguatge ple de tòpics.En el fons esta secretament enamorat d'Emma. Indueix i determina esdeveniments que seran fatals per a la protagonista.
L'hereux : comerciant vil i abjecte, userer traïdor i hipòcrita com ningú; sap preparar molt bé lestrampes comercials que duran a Emma a la ruïna econòmica. Apareix cada vegada que la protagonista fa un pas en fals i ell es precipita a la catàstrofe.
Rodolphe, l'amant d'Emma, és un terratinent que ve de ciutat i es creu superior als de poble.Sedueix a Emma per entretenir-se i s'espanta quan ella vol més compromís. No te ni interessos ni inquietuds.Flaubert desmitifica Don Juan en la figura de Rodolphe.El primer xoc fort ve quan desapareix i Emma té el primer pensament de suïcidi.
Leon: el segon amant d'Emma, abans n'havia estat l'amor platònic.És fatu i vulgar; s'assembla a Emma en la seva mediocritat i en els seus somnis romàntics. Ella quasi adopta el paper d'home en les seves relacions.
Tots els altres personatges secundaris no estan mancats de simbolisme i ajuden a definir l'ambient en que és desenvolupa el drama
Així, Binet, l'individu anodí i gris que intervé representa la monotonia provinciana. La seva pipa és simbol del no fer res, del plaer passiu, de deixar passar el temps buit. El rector Bournisien, és el negatiu d'Homais; és la tradició i el conservadorisme; està tancat en el seu discurs religiós i és incapaç de confortar Emma quan ella li demana ajut.
Hi ha un personatges que pertanyen a una generació anterior. Altres representen les víctimes indirectes del drama. Són personatges de classes inferiors.
Els personatges amb més entitat pròpia són aquels a qui Flaubert atorga més autonomia interna i que desenvolupen en major o en menor grau el monòleg interior.
dilluns, 19 d’abril del 2010
dimarts, 9 de març del 2010
la literatura hispanoamericana: el realisme màgic
El realisme màgic és la segona etapa de la novel·la hispanoamericana. En aquesta apareixen temes nous i el antics es tractaven de manera diferent. Alguns dels aspectes que es van alguns canvis en els temes. Van irrompre la imaginació, lo fantàstic. A partir d'aquest moment es parlarà de realisme màgic o de lo real meravellós.Perseguix fer un retrat total de la realitat i va molt mes enllà del que pot ser percebut pels sentits.Compta amb els fet més trivials com si foren excepcionals; i els exepcionals com si foren els més comuns, però no és una literatura fantàstica, realitat i fantasia es presentaran íntimament enllaçades en la novel·la.
Entre els temes nous, està l'interés pel mon urbà. Respecte a la condició humana, es planteen problemes del ser humà en la societat humana. La visió és bastant pesimista.
El narrador omsnicient deixa pas al narrador protagonista, personatge o testimoni. En el temps es trenca la linealitat temporal. En el llenguatge existeis una gran preocupació per l'elaboració llingüística, pel ritme de la prosa i per l'ús d'imatges.
En 1962 arribava Cien años de soledad de Gabriel Garcia Màrquez. Els nous novel·listes porten innovacions senyalades a la par que enriqueixen la novel·a amb nous recursos:
- La integració de lo fantàstic i lo real es consolida.
- Es confirma la ampliació temàtica, especialment la preferencia per la novel·la urbana i un tractament especial de l'ambient rural.
-L'estructura del relat.
-L'experimentació que afecta el llenguatge.
-L'insuficiencia pràctica i estética del realisme.
Gabriel García Márquez es un eels escritosr més importants. L'obra cumbre és Cien años de Soledad. Els personatges tenen noms similars i l'ambient familiar només es tracta al principi
Es dona en un poble anomenat Mocondo que refecteix la historia hispanoamericana i el presenta com un lloc mític. Els temes de la novel·la és la soledat dels individus.
Entre els temes nous, està l'interés pel mon urbà. Respecte a la condició humana, es planteen problemes del ser humà en la societat humana. La visió és bastant pesimista.
El narrador omsnicient deixa pas al narrador protagonista, personatge o testimoni. En el temps es trenca la linealitat temporal. En el llenguatge existeis una gran preocupació per l'elaboració llingüística, pel ritme de la prosa i per l'ús d'imatges.
En 1962 arribava Cien años de soledad de Gabriel Garcia Màrquez. Els nous novel·listes porten innovacions senyalades a la par que enriqueixen la novel·a amb nous recursos:
- La integració de lo fantàstic i lo real es consolida.
- Es confirma la ampliació temàtica, especialment la preferencia per la novel·la urbana i un tractament especial de l'ambient rural.
-L'estructura del relat.
-L'experimentació que afecta el llenguatge.
-L'insuficiencia pràctica i estética del realisme.
Gabriel García Márquez es un eels escritosr més importants. L'obra cumbre és Cien años de Soledad. Els personatges tenen noms similars i l'ambient familiar només es tracta al principi
Es dona en un poble anomenat Mocondo que refecteix la historia hispanoamericana i el presenta com un lloc mític. Els temes de la novel·la és la soledat dels individus.
dimecres, 3 de març del 2010
Simbolisme i modernitat poètica
En parlar de poesia simbolista designarem genèricament la poesia postromàntica marcada de manera definitiva pels noms de Baudelaire, Rimbaud, Mallarmé i Verlaine.
Anna Balakian ha vist l'origen del concepte del símbol en la filosofia d'Emanuel Swedenborg. Segons ell, el significat d'allò espiritual, hi ha una relació que pot ser expressada en símbols.
El mot correspondència comença a ser clau per a entendre l'analogia que el símbol estableix entre la realitat i suprarealitat.
Emerson li donà una teoria anomenada trancendentalismeque influí en Edgar Allan Poe.
El poeta anglès William Blake propugnà el coneixement de l'absolut des de el goig del sentits. El Romanticismes va anar apropiant el terreny místic i va anar forjant l'art com un succedani de la religió. Per això la poesia s'encaminà envers la il·luminació, com el cas del Novails.
Qui va procurar el trànsit d'una poètica romàntica a una poètica simbolista va ser Charles Baudelaire.
Anna Balakian ha vist l'origen del concepte del símbol en la filosofia d'Emanuel Swedenborg. Segons ell, el significat d'allò espiritual, hi ha una relació que pot ser expressada en símbols.
El mot correspondència comença a ser clau per a entendre l'analogia que el símbol estableix entre la realitat i suprarealitat.
Emerson li donà una teoria anomenada trancendentalismeque influí en Edgar Allan Poe.
El poeta anglès William Blake propugnà el coneixement de l'absolut des de el goig del sentits. El Romanticismes va anar apropiant el terreny místic i va anar forjant l'art com un succedani de la religió. Per això la poesia s'encaminà envers la il·luminació, com el cas del Novails.
Qui va procurar el trànsit d'una poètica romàntica a una poètica simbolista va ser Charles Baudelaire.
Baudelaire va dur a terme mitjançant el llenguatge una tasca de . L'elevació de la l'analogia cap a la idea divina, es trenca, treballa els mecanismes d'elevació, però amb una correspondència entre terra i terra.
Provocà un treball imatgista. Els estímuls exteriors van convertint-se en matèria d'una literatura forjant el concepte de paradís artificial i el moviment decadentista.
Els trets més característics de la seua poesia són que aborda el tema de la condició humana; el poema és un enigma, treballa el poder suggestiu de les paraules i se situa en el gouffre i capta la barreja d'allò angelical i d'Alló diabòlic.
Mallarmé, Verlaine i Rimbaud van propugnar una estètica i una pràctica poètica en que é distingueixen el valor simbòlic de les aus, els espais desèrtics, l'aigua com a purificació, el joc simbòlic amb el colors, un lèxic musical, mites grecs i medievals, l'espill, la personificació de la mort i la idea d'aillament,maledicció i soledat.
L'obra de Mallarmé va conèixer tres etapes: la clàssica, la mística i l'hermètica. Desenvolupà un vocabulari abstracte que desembocà en l'hermetisme. Entre les seues obres destaquen l'Après-midi d'un faune.
Verlaine fou el creador de bona part de la terminologia simbolista i va aconseguir imprimir als seus versos un aparença de sonoritat musical. Es va a donar a conèxer amb el Poemes saturniens i la seua obra de plenitud més importants és Jadis et naguère.
De Rimbaud podem destacar les idees de la il·luminació i la visió. Va fer un treball de prosa poètica en Une saison en Enfer- Una temporada a l'infern -. Barrejà prosa poètica i vars lliure en Illuminations.
Oscar Wilde propugana la idea que la vida imita l'art. És un dels escriptors que millor encarnen aqueta actitud de convertir l'estètica en un estil de vida, i alhora esdevé el representant màxim de l'anomenat dandisme. Va escriure contes i una novel·la: El retrat de Dorian Grey on narra una història de degradació moral.
Va escriure peces teatrals, com El ventall de lady Windermere i Salomé. Ademés va inspirar l'òpera homònima de Richard Strauss.
L'obra de Mallarmé va conèixer tres etapes: la clàssica, la mística i l'hermètica. Desenvolupà un vocabulari abstracte que desembocà en l'hermetisme. Entre les seues obres destaquen l'Après-midi d'un faune.
Verlaine fou el creador de bona part de la terminologia simbolista i va aconseguir imprimir als seus versos un aparença de sonoritat musical. Es va a donar a conèxer amb el Poemes saturniens i la seua obra de plenitud més importants és Jadis et naguère.
De Rimbaud podem destacar les idees de la il·luminació i la visió. Va fer un treball de prosa poètica en Une saison en Enfer- Una temporada a l'infern -. Barrejà prosa poètica i vars lliure en Illuminations.
Oscar Wilde propugana la idea que la vida imita l'art. És un dels escriptors que millor encarnen aqueta actitud de convertir l'estètica en un estil de vida, i alhora esdevé el representant màxim de l'anomenat dandisme. Va escriure contes i una novel·la: El retrat de Dorian Grey on narra una història de degradació moral.
Va escriure peces teatrals, com El ventall de lady Windermere i Salomé. Ademés va inspirar l'òpera homònima de Richard Strauss.
dimecres, 27 de gener del 2010
L'obra de Cervantes i l'origen de la novel·la
Tot i que la concepció inicial d' El Quixot és crear una paròdia sobre els llibres de cavalleries per a ridiculitzar el fet que encara tingueren vigència en el segle XVI, l'obra evoluciona envers uns altres punts de vista i desafiaments temàtics. Entre els diferents temes, destaca la confrontació entre realitat e idealitat, entre la il·lusió de fabular la vida i la durese de la realitat.
Don Quijote crea la seu pròpia realitat, té voluntat de ser el que vol ser i aixó representa una gran originalitat.
L'evolució dels personarges ens mostra que Sancho Panza s'amara del sentit del seu senyor, i que don Quijote acaba els seus dies recuperant el seny. El diàleg resulta un dels incerts de la novel·la recull la tradició els col·loqui recuperada pel Renaiximent.
El punt de vista narratiu es complica, explica la història com a historiador imparcial a partir de diverses fonts. Aquest distanciament recorda el joc d'espills del Barroc.
La literatura n'es un altre dels mèrits, la ironia que suposa introduir la vida dins dins de la literatura. Hi ha valoracions de l'obra del mateix Cervantes o la segonapart, una referència constant al fals Quixot en que es ridiculitza els personatges.
El Quixot fon tota la tradició anterior en el nou sentit d'epopeiaque marcarà la concepció moderna de la novel·la.
.........................
Don Quijote crea la seu pròpia realitat, té voluntat de ser el que vol ser i aixó representa una gran originalitat.
L'evolució dels personarges ens mostra que Sancho Panza s'amara del sentit del seu senyor, i que don Quijote acaba els seus dies recuperant el seny. El diàleg resulta un dels incerts de la novel·la recull la tradició els col·loqui recuperada pel Renaiximent.
El punt de vista narratiu es complica, explica la història com a historiador imparcial a partir de diverses fonts. Aquest distanciament recorda el joc d'espills del Barroc.
La literatura n'es un altre dels mèrits, la ironia que suposa introduir la vida dins dins de la literatura. Hi ha valoracions de l'obra del mateix Cervantes o la segonapart, una referència constant al fals Quixot en que es ridiculitza els personatges.
El Quixot fon tota la tradició anterior en el nou sentit d'epopeiaque marcarà la concepció moderna de la novel·la.
.........................
diumenge, 10 de gener del 2010
L'obra de Shakespeare
Shakespeare va ser un dramaturg i poeta que va contribuir a l'auge de la literatura anglesa i particularment al seu teatre. A la seu mort va ser oblidat, però més tard va ser recuperat per autors posteriors.
Hamlet sense dubte és la seua obra més coneguda, l'obra que conté un dels passatges més celebres de les lletres universals. El " ser o no ser" amb el que comença el monòleg pronunciat per l'esperit atromentat del príncep Hamlet, simbolitza millor que ninguna altra circunstancia l'esencia del que es denomina "shakesperià".
Al parèixer, el dramaturg va basar-se en una obra de Thomas Kid però el Hmlet de Kid no ha sigut conservat, és un text dramàtic sobre les querelles dinàstiques en la Dinamarca dels periode medieval. Shakepeare, en cambi, no es basa tant en la trama histórica sino més en la tragèdia personal que viu el jove Hamlet acusad pel descobriment de la realitat al trobar-se amb l'esperit del seu pare i contar-li que el seu oncle Claudio va ser qui ho va matar per usurpar-le el tro i poder casar-seamb la seu mare, la Regina Gertrudis. Hamlet, és la viva estampa de qui s'enfronta amb la propia experència vida, que pot resultar amarga.
Shakespeare des afia el pas del temps i crea una obra de gran varietat amb un poder verbal intens i destre.
Al coneixer la veritat Hamlet cau en el pesimisme al considerar que la maldat i la mentira són la guia de totes les actituds socials. Es tracta d'un pesimisme desgarrat, demoledor, que no fa distincions entre lo pur i lo corrupte i que va degradant la moral del príncep que culmina en la tragèdia de l'últim acte de l'obra de Shakespeare.
El valor moral del seu teatre i dels seus poemes lírics i narratius és el punt de referència a partir del qual mesurem els valor d'altres autors. Les seues obres han sigut traduides a les principals llengües i peces dramàtiques continúen representant-se per tot el mon. Ademés, moltes cites i neologismes de les seues obres han passat a formar parte de l'ús cotidià, tant en inglés com en altres idiomes.
Hamlet sense dubte és la seua obra més coneguda, l'obra que conté un dels passatges més celebres de les lletres universals. El " ser o no ser" amb el que comença el monòleg pronunciat per l'esperit atromentat del príncep Hamlet, simbolitza millor que ninguna altra circunstancia l'esencia del que es denomina "shakesperià".
Al parèixer, el dramaturg va basar-se en una obra de Thomas Kid però el Hmlet de Kid no ha sigut conservat, és un text dramàtic sobre les querelles dinàstiques en la Dinamarca dels periode medieval. Shakepeare, en cambi, no es basa tant en la trama histórica sino més en la tragèdia personal que viu el jove Hamlet acusad pel descobriment de la realitat al trobar-se amb l'esperit del seu pare i contar-li que el seu oncle Claudio va ser qui ho va matar per usurpar-le el tro i poder casar-seamb la seu mare, la Regina Gertrudis. Hamlet, és la viva estampa de qui s'enfronta amb la propia experència vida, que pot resultar amarga.
Shakespeare des afia el pas del temps i crea una obra de gran varietat amb un poder verbal intens i destre.
Al coneixer la veritat Hamlet cau en el pesimisme al considerar que la maldat i la mentira són la guia de totes les actituds socials. Es tracta d'un pesimisme desgarrat, demoledor, que no fa distincions entre lo pur i lo corrupte i que va degradant la moral del príncep que culmina en la tragèdia de l'últim acte de l'obra de Shakespeare.
El valor moral del seu teatre i dels seus poemes lírics i narratius és el punt de referència a partir del qual mesurem els valor d'altres autors. Les seues obres han sigut traduides a les principals llengües i peces dramàtiques continúen representant-se per tot el mon. Ademés, moltes cites i neologismes de les seues obres han passat a formar parte de l'ús cotidià, tant en inglés com en altres idiomes.
diumenge, 13 de desembre del 2009
Simbologia de la Divina Comèdia
La Divina Comèdia està farcida de simbologies.Primer els dos poetes: Dant actua en el poema com un profeta que revela el futur de la humanitat i a la vegada ès imatge o símbol d' aquesta humanitat que cerca el camíde la salvació. Virgili pot ser contemplat , d'una altra banda, com a al·legoria de la raó humana no il·luminda, capaç de vèncer la força dels intints; de l'altra banda, d'acord amb la patrística medieval, com ultim gran profeta que l'Ègloga IV, havia predit la vinguda de Crist.
Segon, la selva obscura, que es trans forma en símbol del pecat, imatge reblada amb la presència de les tres bèsties: la pantera, a·legoria de la luxúria, el lleó de l'orgull, i la lloba de de l'avarícia. La foscor vol representar, al seu torn, el regne del mal, en contraposició a la llum que, d'acord amb la Bíblia i sant Agustí, s'identifica amb la divinitat, tlix Dant ho posa e manifest en els cants del paradís.
Amb pensament semblants, però més pessimistes i raicas, s'expressaven els càtars quean, influïts per idees orientals, defensaven que el món era fruit dun enorme conflicte entre forces oposades: d'una banda la Llum, el Bé, l'Esperit i la Belles, i, de l'altra, les Tenebres, el Mal, la Matèria i la Lletjor. Teories, aquestes ùltimes, que van ser la causa, i bé indirecta, del desenvolupament de l'estètica del segle XIII. També uns segls mes tard, en l'època barroca, Shakespeare es valia d'aquesta simbologia en obres com Macbeth i Otel·lo, per exemple.
Segon, la selva obscura, que es trans forma en símbol del pecat, imatge reblada amb la presència de les tres bèsties: la pantera, a·legoria de la luxúria, el lleó de l'orgull, i la lloba de de l'avarícia. La foscor vol representar, al seu torn, el regne del mal, en contraposició a la llum que, d'acord amb la Bíblia i sant Agustí, s'identifica amb la divinitat, tlix Dant ho posa e manifest en els cants del paradís.
Amb pensament semblants, però més pessimistes i raicas, s'expressaven els càtars quean, influïts per idees orientals, defensaven que el món era fruit dun enorme conflicte entre forces oposades: d'una banda la Llum, el Bé, l'Esperit i la Belles, i, de l'altra, les Tenebres, el Mal, la Matèria i la Lletjor. Teories, aquestes ùltimes, que van ser la causa, i bé indirecta, del desenvolupament de l'estètica del segle XIII. També uns segls mes tard, en l'època barroca, Shakespeare es valia d'aquesta simbologia en obres com Macbeth i Otel·lo, per exemple.
dijous, 19 de novembre del 2009
La prosa narrrariva: Bocaccio i altres autors
L´inici de la novel.la durant el periode medieval es féu amb lentitud i agafant com a base les novel.les sobre l´antiguitat. Es van adaptar al francés la Tebida d´Estaci, i L´eneida de Virgili. Aquestes adaptacions s´anomenaren romanç, amb el que es volia indicar el pas d´un obra llatina a una llengua romànica. En francés acabà significant novel.la i en castella i català una peça poètica tradicional.
A aquestes adaptacions s´hi sumarenles que fan referència a la guerra de Troyai a Alexandre de Macedònia, i que son el Roman de Troie i el Roman d´Alexandre.
Jofre de Monmouth va escriure la Historia Regum Britanniade, un text en llatí que evidencia que es tracta d´una introducció d´un llibre mític bretó. S´ha discutit molt sobre la influència de les mitologies bretona i celta, aquest dènere es coneixerà com novel.la cortesa.
Va existir un Tristany escrist per La Chièvre i el romanticisme es fixarie en aquest personatge. L´obra de Chrétien de Troyas representa l culminació del cicle artúric. Walter Map compilà tot el material artúric en prosa i Francès i ho va anomemar La Vulgata.
En la literatura francesa destaca el Roman de la rose, que demostra els trescents manuscrits que s´en coneixen. Escrit en vers amb to al.legòric i didàctic.
En la castellana l´obra mes destacada es el libro de Buen Amor de L´Arcipreste de Hita que es una autobiografia amorosa fingida que desnvolupa una trama ben complexa a través de es formes mètriques establides pel mester de clerecía.
De la anglesa la mes iportant son els Contes de Canterbury de Geoffrey Chaucer, on fixa la gramàtica anglesa i s´inicia la tradició literària. En ella parla de totes les classes socials amb un motiu argumental de caràcter religiós.
Però el mes destacat de tota la literatura de l´època es Decameró de Bocaccio, formada per cent contes explicats per deu narradors en deu dies. Conta com set homes i tres dones per evitar la l´epidemia decideixen passar uns quant dies al camp i es conten històries marcades per un to eròtic i una temàtica obscena.
dimecres, 4 de novembre del 2009
Èpica Medieval (examen)
Gènere literari de l’època medieval en que l’autor presenta de forma objectiva uns fets reals o ficticis. El narrador apareix en algunes obre i en altres no. La forma que s’utilitza en l’obra èpica o narrativa es la prosa o el vers llarg, però sol combinar-lo amb altres. L’estructura pot dividir-se en capítols o epígrafs. Els components basic d’aquet gènere son: l’intriga, que es la trama, es a dir els fet ocorreguts en un ordre artificial; personatge, que es un heroi amb un ideari que per aconseguir-lo te que superar molts obstacles, sempre manté una actitud guerrera y de vegades es dona el peregrinatge; l’espai, pot ser únic, però es mes comú un relat itinerant i el temps que pot ser siga el mateix en que s’escriu l’obra o un altre temps anterior.
Els seus subgèneres son: L’epopeia; escrites per subministres romans, grecs e hindús ,es dona en un entorn de batalles d’un heroi que representaven el valor d’una nació o de personatges con deus o homes, també es denominaven cants de gesta; poema èpic culte, intenta actualitzar en els temps moderns l’epopeia grega i romana amb un estil ple de reminiscències i rima consonant; mite,narració curta de caràcter al·legòric que te una funció explicativa,etiològica; conte tradicional, narració anònima de caràcter oral feta per entretindre; romancer, narració curta en vers de caràcter anònim sorgida de la desintegració dels cants de gesta; relat, narració escrita d’autor conegut amb pocs personatges i sense complicacions i la llegenda, escrita en vers o prosa , característica del segle XIX que narra fet històrics de forma fabulosa.
Els seus subgèneres son: L’epopeia; escrites per subministres romans, grecs e hindús ,es dona en un entorn de batalles d’un heroi que representaven el valor d’una nació o de personatges con deus o homes, també es denominaven cants de gesta; poema èpic culte, intenta actualitzar en els temps moderns l’epopeia grega i romana amb un estil ple de reminiscències i rima consonant; mite,narració curta de caràcter al·legòric que te una funció explicativa,etiològica; conte tradicional, narració anònima de caràcter oral feta per entretindre; romancer, narració curta en vers de caràcter anònim sorgida de la desintegració dels cants de gesta; relat, narració escrita d’autor conegut amb pocs personatges i sense complicacions i la llegenda, escrita en vers o prosa , característica del segle XIX que narra fet històrics de forma fabulosa.
dimecres, 14 d’octubre del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
