Tot i que la concepció inicial d' El Quixot és crear una paròdia sobre els llibres de cavalleries per a ridiculitzar el fet que encara tingueren vigència en el segle XVI, l'obra evoluciona envers uns altres punts de vista i desafiaments temàtics. Entre els diferents temes, destaca la confrontació entre realitat e idealitat, entre la il·lusió de fabular la vida i la durese de la realitat.
Don Quijote crea la seu pròpia realitat, té voluntat de ser el que vol ser i aixó representa una gran originalitat.
L'evolució dels personarges ens mostra que Sancho Panza s'amara del sentit del seu senyor, i que don Quijote acaba els seus dies recuperant el seny. El diàleg resulta un dels incerts de la novel·la recull la tradició els col·loqui recuperada pel Renaiximent.
El punt de vista narratiu es complica, explica la història com a historiador imparcial a partir de diverses fonts. Aquest distanciament recorda el joc d'espills del Barroc.
La literatura n'es un altre dels mèrits, la ironia que suposa introduir la vida dins dins de la literatura. Hi ha valoracions de l'obra del mateix Cervantes o la segonapart, una referència constant al fals Quixot en que es ridiculitza els personatges.
El Quixot fon tota la tradició anterior en el nou sentit d'epopeiaque marcarà la concepció moderna de la novel·la.
.........................
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada