dijous, 19 de novembre del 2009

La prosa narrrariva: Bocaccio i altres autors

inici de la novel.la durant el periode medieval es féu amb lentitud i agafant com a base les novel.les sobre l´antiguitat. Es van adaptar al francés la Tebida Estaci, i L´eneida de Virgili. Aquestes adaptacions s´anomenaren romanç, amb el que es volia indicar el pas d´un obra llatina a una llengua romànica. En francés acabà significant novel.la i en castella i català una peça poètica tradicional.

A aquestes adaptacions s´hi sumarenles que fan referència a la guerra de Troyai a Alexandre de Macedònia, i que son el Roman de Troie i el Roman d´Alexandre.

Jofre de Monmouth va escriure la Historia Regum Britanniade, un text en llatí que evidencia que es tracta d´una introducció d´un llibre mític bretó. S´ha discutit molt sobre la influència de les mitologies bretona i celta, aquest dènere es coneixerà com novel.la cortesa.

Va existir un Tristany escrist per La Chièvre i el romanticisme es fixarie en aquest personatge. L´obra de Chrétien de Troyas representa l culminació del cicle artúric. Walter Map compilà tot el material artúric en prosa i Francès i ho va anomemar La Vulgata.

En la literatura francesa destaca el Roman de la rose, que demostra els trescents manuscrits que s´en coneixen. Escrit en vers amb to al.legòric i didàctic.

En la castellana l´obra mes destacada es el libro de Buen Amor de L´Arcipreste de Hita que es una autobiografia amorosa fingida que desnvolupa una trama ben complexa a través de es formes mètriques establides pel mester de clerecía.

De la anglesa la mes iportant son els Contes de Canterbury de Geoffrey Chaucer, on fixa la gramàtica anglesa i s´inicia la tradició literària. En ella parla de totes les classes socials amb un motiu argumental de caràcter religiós.

Però el mes destacat de tota la literatura de l´època es Decameró de Bocaccio, formada per cent contes explicats per deu narradors en deu dies. Conta com set homes i tres dones per evitar la l´epidemia decideixen passar uns quant dies al camp i es conten històries marcades per un to eròtic i una temàtica obscena.

1 comentari:

  1. D'una banda, et falta esmentar Ramon Llull i Joanot Martorell; i d'altra banda, hauries de dedicar més espai al "Decameró" "Boccaccio" (amb dues "c"). Pots veure el bloc de Sara.

    ResponElimina