Èpica Medieval (examen)

Gènere literari de l’època medieval en que l’autor presenta de forma objectiva uns fets reals o ficticis. El narrador apareix en algunes obre i en altres no. La forma que s’utilitza en l’obra èpica o narrativa es la prosa o el vers llarg, però sol combinar-lo amb altres. L’estructura pot dividir-se en capítols o epígrafs. Els components basic d’aquet gènere son: l’intriga, que es la trama, es a dir els fet ocorreguts en un ordre artificial; personatge, que es un heroi amb un ideari que per aconseguir-lo te que superar molts obstacles, sempre manté una actitud guerrera y de vegades es dona el peregrinatge; l’espai, pot ser únic, però es mes comú un relat itinerant i el temps que pot ser siga el mateix en que s’escriu l’obra o un altre temps anterior.

Els seus subgèneres son: L’epopeia; escrites per subministres romans, grecs e hindús ,es dona en un entorn de batalles d’un heroi que representaven el valor d’una nació o de personatges con deus o homes, també es denominaven cants de gesta; poema èpic culte, intenta actualitzar en els temps moderns l’epopeia grega i romana amb un estil ple de reminiscències i rima consonant; mite,narració curta de caràcter al·legòric que te una funció explicativa,etiològica; conte tradicional, narració anònima de caràcter oral feta per entretindre; romancer, narració curta en vers de caràcter anònim sorgida de la desintegració dels cants de gesta; relat, narració escrita d’autor conegut amb pocs personatges i sense complicacions i la llegenda, escrita en vers o prosa , característica del segle XIX que narra fet històrics de forma fabulosa.