El realisme màgic és la segona etapa de la novel·la hispanoamericana. En aquesta apareixen temes nous i el antics es tractaven de manera diferent. Alguns dels aspectes que es van alguns canvis en els temes. Van irrompre la imaginació, lo fantàstic. A partir d'aquest moment es parlarà de realisme màgic o de lo real meravellós.Perseguix fer un retrat total de la realitat i va molt mes enllà del que pot ser percebut pels sentits.Compta amb els fet més trivials com si foren excepcionals; i els exepcionals com si foren els més comuns, però no és una literatura fantàstica, realitat i fantasia es presentaran íntimament enllaçades en la novel·la.
Entre els temes nous, està l'interés pel mon urbà. Respecte a la condició humana, es planteen problemes del ser humà en la societat humana. La visió és bastant pesimista.
El narrador omsnicient deixa pas al narrador protagonista, personatge o testimoni. En el temps es trenca la linealitat temporal. En el llenguatge existeis una gran preocupació per l'elaboració llingüística, pel ritme de la prosa i per l'ús d'imatges.
En 1962 arribava Cien años de soledad de Gabriel Garcia Màrquez. Els nous novel·listes porten innovacions senyalades a la par que enriqueixen la novel·a amb nous recursos:
- La integració de lo fantàstic i lo real es consolida.
- Es confirma la ampliació temàtica, especialment la preferencia per la novel·la urbana i un tractament especial de l'ambient rural.
-L'estructura del relat.
-L'experimentació que afecta el llenguatge.
-L'insuficiencia pràctica i estética del realisme.
Gabriel García Márquez es un eels escritosr més importants. L'obra cumbre és Cien años de Soledad. Els personatges tenen noms similars i l'ambient familiar només es tracta al principi
Es dona en un poble anomenat Mocondo que refecteix la historia hispanoamericana i el presenta com un lloc mític. Els temes de la novel·la és la soledat dels individus.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada