Simbologia de la Divina Comèdia

La Divina Comèdia està farcida de simbologies.Primer els dos poetes: Dant actua en el poema com un profeta que revela el futur de la humanitat i a la vegada ès imatge o símbol d' aquesta humanitat que cerca el camíde la salvació. Virgili pot ser contemplat , d'una altra banda, com a al·legoria de la raó humana no il·luminda, capaç de vèncer la força dels intints; de l'altra banda, d'acord amb la patrística medieval, com ultim gran profeta que l'Ègloga IV, havia predit la vinguda de Crist.

Segon, la selva obscura, que es trans forma en símbol del pecat, imatge reblada amb la presència de les tres bèsties: la pantera, a·legoria de la luxúria, el lleó de l'orgull, i la lloba de de l'avarícia. La foscor vol representar, al seu torn, el regne del mal, en contraposició a la llum que, d'acord amb la Bíblia i sant Agustí, s'identifica amb la divinitat, tlix Dant ho posa e manifest en els cants del paradís.

Amb pensament semblants, però més pessimistes i raicas, s'expressaven els càtars quean, influïts per idees orientals, defensaven que el món era fruit dun enorme conflicte entre forces oposades: d'una banda la Llum, el Bé, l'Esperit i la Belles, i, de l'altra, les Tenebres, el Mal, la Matèria i la Lletjor. Teories, aquestes ùltimes, que van ser la causa, i bé indirecta, del desenvolupament de l'estètica del segle XIII. També uns segls mes tard, en l'època barroca, Shakespeare es valia d'aquesta simbologia en obres com Macbeth i Otel·lo, per exemple.

La prosa narrrariva: Bocaccio i altres autors

L´inici de la novel.la durant el periode medieval es féu amb lentitud i agafant com a base les novel.les sobre l´antiguitat. Es van adaptar al francés la Tebida d´Estaci, i L´eneida de Virgili. Aquestes adaptacions s´anomenaren romanç, amb el que es volia indicar el pas d´un obra llatina a una llengua romànica. En francés acabà significant novel.la i en castella i català una peça poètica tradicional.

A aquestes adaptacions s´hi sumarenles que fan referència a la guerra de Troyai a Alexandre de Macedònia, i que son el Roman de Troie i el Roman d´Alexandre.

Jofre de Monmouth va escriure la Historia Regum Britanniade, un text en llatí que evidencia que es tracta d´una introducció d´un llibre mític bretó. S´ha discutit molt sobre la influència de les mitologies bretona i celta, aquest dènere es coneixerà com novel.la cortesa.

Va existir un Tristany escrist per La Chièvre i el romanticisme es fixarie en aquest personatge. L´obra de Chrétien de Troyas representa l culminació del cicle artúric. Walter Map compilà tot el material artúric en prosa i Francès i ho va anomemar La Vulgata.

En la literatura francesa destaca el Roman de la rose, que demostra els trescents manuscrits que s´en coneixen. Escrit en vers amb to al.legòric i didàctic.

En la castellana l´obra mes destacada es el libro de Buen Amor de L´Arcipreste de Hita que es una autobiografia amorosa fingida que desnvolupa una trama ben complexa a través de es formes mètriques establides pel mester de clerecía.

De la anglesa la mes iportant son els Contes de Canterbury de Geoffrey Chaucer, on fixa la gramàtica anglesa i s´inicia la tradició literària. En ella parla de totes les classes socials amb un motiu argumental de caràcter religiós.

Però el mes destacat de tota la literatura de l´època es Decameró de Bocaccio, formada per cent contes explicats per deu narradors en deu dies. Conta com set homes i tres dones per evitar la l´epidemia decideixen passar uns quant dies al camp i es conten històries marcades per un to eròtic i una temàtica obscena.

Èpica Medieval (examen)

Gènere literari de l’època medieval en que l’autor presenta de forma objectiva uns fets reals o ficticis. El narrador apareix en algunes obre i en altres no. La forma que s’utilitza en l’obra èpica o narrativa es la prosa o el vers llarg, però sol combinar-lo amb altres. L’estructura pot dividir-se en capítols o epígrafs. Els components basic d’aquet gènere son: l’intriga, que es la trama, es a dir els fet ocorreguts en un ordre artificial; personatge, que es un heroi amb un ideari que per aconseguir-lo te que superar molts obstacles, sempre manté una actitud guerrera y de vegades es dona el peregrinatge; l’espai, pot ser únic, però es mes comú un relat itinerant i el temps que pot ser siga el mateix en que s’escriu l’obra o un altre temps anterior.

Els seus subgèneres son: L’epopeia; escrites per subministres romans, grecs e hindús ,es dona en un entorn de batalles d’un heroi que representaven el valor d’una nació o de personatges con deus o homes, també es denominaven cants de gesta; poema èpic culte, intenta actualitzar en els temps moderns l’epopeia grega i romana amb un estil ple de reminiscències i rima consonant; mite,narració curta de caràcter al·legòric que te una funció explicativa,etiològica; conte tradicional, narració anònima de caràcter oral feta per entretindre; romancer, narració curta en vers de caràcter anònim sorgida de la desintegració dels cants de gesta; relat, narració escrita d’autor conegut amb pocs personatges i sense complicacions i la llegenda, escrita en vers o prosa , característica del segle XIX que narra fet històrics de forma fabulosa.

Primer Dia

Primer Dia